Booktrailer

El vídeo promocional de Vides sobre vies conté la quotidiana i, la majoria de les vegades, insignificant història que per ser tan normal no considerem ni història. És una simple seqüència de fets, de xicotets esdeveniments diaris, als quals no donem la més mínima importància, que succeïxen a qualsevol persona quan es disposa a fer un viatge en tren.

La xicoteta història, si és que es pot anomenar així, repassa els moments de qualsevol passatger anònim, de qualsevol persona que viatja en tren. Ens mostra des de la vista d'una estació abans d'entrar, de dia, fins a la façana d'una estació, ja de nit, una vegada arribat al seu destí, passant per les taquilles per comprar el bitllet, l'espera als bancs de l'estació, les vies buides, l'arribada del tren a l'andana, l'interior del vagó amb la vista de paisatges desdibuixats, de polígons industrials, de pins, de mar, etc.

Tot això acompanyat per la música de Solk, amb la cançó titulada "Ebre amunt, Ebre avall", i les veus de Vicent Matamoros i Elsa Espelt recitant alguns fragments del llibre.

Voleu vore el resultat? Cliqueu ací.

Tot seguit, algunes de les imatges del booktrailer:

Estació d'Orsay, París. Foto: Maria Santanch.

Estació de Cambrils. Foto: Mónica Espelt.

Estació de Tarragona. Foto: Maria Santanch.

Una estació holandesa. Foto: Tere Ripoll.

Interior d'un vagó de tren regional. Foto: Mónica Espelt.

Posta de sol des de l'estació. Foto: Maria Santanach.

Les vies i el mar de Tarragona. Foto: Mónica Espelt.

Mónica Espelt.

Llocs amb encant

Després d'un viatge en tren, arribes al teu destí i surts a explorar la ciutat. Estic convençuda que només hi ha dues maneres de conèixer un indret: perdent-nos-hi o tenint com a guia un autòcton que ens mostri els llocs més autèntics i menys turístics.

Caminar per una ciutat és descobrir espais d'aquells que mantenen l'encant de la senzillesa i l'autenticitat. Aquesta sensació és la que et produeix descobrir un lloc com Mamá delicias. Una petita cafeteria situada en un carrer de vianants prop de l'Estació del Nord de València.

I què té aquesta cafeteria? Personalitat. És un indret que sorprèn per la seva decoració. Els llums són coves de vímet i corda com si la lluna haguessin volgut atrapar. A cada taula, hi ha un gerret de flors amb un missatge positiu per encarar el dia. I en els seus racons et pots trobar persones treballant amb els seus ordinadors, gent llegint o grupets prenent quelcom i xerrant animosament. Tot això regat per l'amabilitat dels seus cambrers i per la qualitat del que et serveixen. En resum, és un espai on es respira harmonia.

Si mai us perdeu per València, us recomano que us hi acosteu i que gaudiu de la lentitud del temps: Mamá Delicias (C/Periodista Azzati, 5, València). 

Maria Santanach.

Fotos: Maria Santanach.

10 dies de verkami

Hem arribat als 825 euros amb l’ajuda de 27 mecenes només en 10 dies!! 

Estem molt agraïdes a tots i totes!! Gràcies al vostre suport el nostre projecte es fa realitat.

Volem que vegeu les postals que acompanyaran el llibre. Esperem que us agraden!

Postals basades en les il·lustracions del llibre, de Teresa Bertral.

Instruccions verkami

Hola a tothom!

Com que hi ha persones que han tingut dificultats amb el verkami de la nostra campanya, hem decidit explicar com es fa de forma senzilla.

Ací tens les instruccions per a participar al nostre verkami:

- Entres a l’enllaç del projecte: vkm.is/videssobrevies

- A la part dreta hi ha les possibles aportacions.

- Cliques la que més t’agrada (van de 5 fins a 100€).

- La web et demanarà que introduïsques el teu usuari i contrasenya. Si no en tens, dones el teu correu electrònic i nom i inventes una contrasenya exclusiva per al verkami.

- Confirmes la teua aportació. Cliques a aportar.

- Quan passes a la següent pantalla, has de donar el número de targeta de crèdit (clicar pagar) i confirmar el pagament (clicar continuar).

- Tot seguit, et diran que “HAS APORTAT X€ AL PROJECTE”.

- Fins que no acabe la campanya de verkami del projecte, no et demanaran la teua direcció postal on enviar-te el llibre i les recompenses.

No és difícil, veritat? Moltes gràcies per la vostra atenció!

Il·lustració de Teresa Bertral que podeu trobar a l'interior del llibre.

Les estacions

Les estacions de tren són embrions de vida. Cada dia s'hi troben centenars de persones amb vides diferents, però que per uns instants conflueixen en temps i espai. I aquest fenomen es repeteix de manera cíclica: uns vénen i els altres se'n van.

Com la pròpia vida, podem veure trens d'alta velocitat, de rodalies, regionals... tots amb destins diferents i amb visions del paisatge diverses. Els trens d'alta velocitat veuen passar els paisatges desdibuixats, no s'hi fixen. Els trens de rodalies són pragmàtics, porten la gent a casa o a treballar en trajectes més o menys breus on el paisatge no importa. En canvi, els regionals són pausats. Permeten gaudir dels detalls del viatge. Cadascun dels passatgers s'identifica amb un d'ells, fins i tot, amb la barreja de més d'un en moments diversos.

Mentre esperen a les andanes observen com les vies es diversifiquen amb destins diferents, de vegades coincidents, però tots ells amb un punt perdut a l'horitzó que els porta fins no se sap on. Llavors arriba el tren i pugen. En aquest punt és on es decideix com omplir el seient que els acull. Pot ser un seient solitari o pot estar acompanyat d'altres passatgers. Pot ser un seient pràctic o un seient que es fixi en els detalls. La diferència està en el moment de deixar el seient: s'adonaran els altres seients que un ja és buit?

Maria Santanach.

Fotos: Maria Santanach i Mónica Espelt.

En construcció

Estem en construcció!!! Disculpeu les molèsties. En breu, tindreu notícies.

De moment, podeu visitar la nostra pàgina de Facebook recentment inaugurada: https://www.facebook.com/videssobrevies 

Moltes gràcies per la vostra visita!