El full en blanc

De menuts, quan a l'escola ens demanen que escrivim un text, el cor se'ns accelera pensant com ho farem i sobre què escriurem. Davant de les nostres angoixes, ens diuen que apel·lem a la imaginació. Però la tenim adormida i acabem escrivint sobre què hem fet a les vacances o aquella anècdota que ens va semblar extraordinària un dia. No passa pas per casualitat.

Tots tenim coses per contar i, precisament, aquelles que ens són més properes són les més fàcils de narrar. Qui no ha portat en secret un diari amb les seves vivències? L'ésser humà és emocional per naturalesa, per tant, quan escrivim sobre allò que coneixem, sentim... les idees flueixen.

Arribats a aquest punt, ens posem davant del paper amb ànsies d'explicar tot allò que ens bull al cap. La nostra ment es revoluciona i escup idees sobre el paper. Estem en èxtasi. Però, quan la ment torna al seu estat natural, ens adonem que allò que hem escrit només ho entenem nosaltres mateixos. Hem topat amb la gramàtica!

La llengua és una eina complexa que ens ajuda a plasmar el que volem dir, però que ens recorda que la seva funció és comunicar i, per tant, arribar als interlocutors. Quan en som conscients, estripem el que hem escrit, agafem un nou full blanc i ens el mirem. És llavors quan tenim la consciència que tenim una història per contar i que la volem compartir.

En aquest punt és on neixen les responsabilitats: escriure requereix fer i desfer. Però sempre requereix la dosi de passió necessària per creure en el que fas. A partir d'aquí, com de menuts, tornes a estar tu i el full en blanc.

Maria Santanach.

20 dies de verkami

Estem a l'equador de la campanya de verkami i hem aconseguit la meitat del nostre objectiu!!!

Pas a pas, el projecte pren forma i es fa realitat i tot gràcies a les persones que posen el seu granet de sorra. Gràcies, mecenes!!

Estem molt contentes que confieu en nosaltres. Aquest tren va a tota màquina!!

Les coincidències

Vides sobre vies és fruit d'un cúmul de coincidències. En dos llocs diferents, la Mónica i jo compartíem el gust per l'escriptura i teníem els nostres tetxos guardats en un calaix. No ens coneixíem entre nosaltres i res feia pensar que ens acabaríem coneixent. Però va passar.

Les dues vam agafar un tren per assistir a la presentació d'un llibre de Gerard Quintana. Un cop a la sala, la casualitat va fer que seiéssim juntes. I posteriorment, la pèrdua d'un tren regional va afavorir que la Mónica acabés dormint a casa. Vam xerrar i riure sense rellotge com si ens coneguéssim de sempre.

Després d'aquell dia, van venir concerts, sopars... fins que un dia a Tarragona ens vam descobrir la nostra passió: escriure. A partir d'aquí, tot va anar rodat: havia arribat el moment de treure la pols als nostres escrits i de posar-nos a escriure per mostrar-ho al món.

Dos anys de feina, de desànims, d'il·lusions, però sobretot de rigorositat i esfoç per tenir a les mans aquest Vides sobre vides. Hi haurà qui li agradarà, hi haurà qui no, però per a nosaltres és la materialització d'una passió. Les coincidències ens han recordat que voler és poder.

Maria Santanach.

Booktrailer

El vídeo promocional de Vides sobre vies conté la quotidiana i, la majoria de les vegades, insignificant història que per ser tan normal no considerem ni història. És una simple seqüència de fets, de xicotets esdeveniments diaris, als quals no donem la més mínima importància, que succeïxen a qualsevol persona quan es disposa a fer un viatge en tren.

La xicoteta història, si és que es pot anomenar així, repassa els moments de qualsevol passatger anònim, de qualsevol persona que viatja en tren. Ens mostra des de la vista d'una estació abans d'entrar, de dia, fins a la façana d'una estació, ja de nit, una vegada arribat al seu destí, passant per les taquilles per comprar el bitllet, l'espera als bancs de l'estació, les vies buides, l'arribada del tren a l'andana, l'interior del vagó amb la vista de paisatges desdibuixats, de polígons industrials, de pins, de mar, etc.

Tot això acompanyat per la música de Solk, amb la cançó titulada "Ebre amunt, Ebre avall", i les veus de Vicent Matamoros i Elsa Espelt recitant alguns fragments del llibre.

Voleu vore el resultat? Cliqueu ací.

Tot seguit, algunes de les imatges del booktrailer:

Estació d'Orsay, París. Foto: Maria Santanch.

Estació de Cambrils. Foto: Mónica Espelt.

Estació de Tarragona. Foto: Maria Santanch.

Una estació holandesa. Foto: Tere Ripoll.

Interior d'un vagó de tren regional. Foto: Mónica Espelt.

Posta de sol des de l'estació. Foto: Maria Santanach.

Les vies i el mar de Tarragona. Foto: Mónica Espelt.

Mónica Espelt.

Llocs amb encant

Després d'un viatge en tren, arribes al teu destí i surts a explorar la ciutat. Estic convençuda que només hi ha dues maneres de conèixer un indret: perdent-nos-hi o tenint com a guia un autòcton que ens mostri els llocs més autèntics i menys turístics.

Caminar per una ciutat és descobrir espais d'aquells que mantenen l'encant de la senzillesa i l'autenticitat. Aquesta sensació és la que et produeix descobrir un lloc com Mamá delicias. Una petita cafeteria situada en un carrer de vianants prop de l'Estació del Nord de València.

I què té aquesta cafeteria? Personalitat. És un indret que sorprèn per la seva decoració. Els llums són coves de vímet i corda com si la lluna haguessin volgut atrapar. A cada taula, hi ha un gerret de flors amb un missatge positiu per encarar el dia. I en els seus racons et pots trobar persones treballant amb els seus ordinadors, gent llegint o grupets prenent quelcom i xerrant animosament. Tot això regat per l'amabilitat dels seus cambrers i per la qualitat del que et serveixen. En resum, és un espai on es respira harmonia.

Si mai us perdeu per València, us recomano que us hi acosteu i que gaudiu de la lentitud del temps: Mamá Delicias (C/Periodista Azzati, 5, València). 

Maria Santanach.

Fotos: Maria Santanach.

10 dies de verkami

Hem arribat als 825 euros amb l’ajuda de 27 mecenes només en 10 dies!! 

Estem molt agraïdes a tots i totes!! Gràcies al vostre suport el nostre projecte es fa realitat.

Volem que vegeu les postals que acompanyaran el llibre. Esperem que us agraden!

Postals basades en les il·lustracions del llibre, de Teresa Bertral.

Instruccions verkami

Hola a tothom!

Com que hi ha persones que han tingut dificultats amb el verkami de la nostra campanya, hem decidit explicar com es fa de forma senzilla.

Ací tens les instruccions per a participar al nostre verkami:

- Entres a l’enllaç del projecte: vkm.is/videssobrevies

- A la part dreta hi ha les possibles aportacions.

- Cliques la que més t’agrada (van de 5 fins a 100€).

- La web et demanarà que introduïsques el teu usuari i contrasenya. Si no en tens, dones el teu correu electrònic i nom i inventes una contrasenya exclusiva per al verkami.

- Confirmes la teua aportació. Cliques a aportar.

- Quan passes a la següent pantalla, has de donar el número de targeta de crèdit (clicar pagar) i confirmar el pagament (clicar continuar).

- Tot seguit, et diran que “HAS APORTAT X€ AL PROJECTE”.

- Fins que no acabe la campanya de verkami del projecte, no et demanaran la teua direcció postal on enviar-te el llibre i les recompenses.

No és difícil, veritat? Moltes gràcies per la vostra atenció!

Il·lustració de Teresa Bertral que podeu trobar a l'interior del llibre.