Les estacions

Les estacions de tren són embrions de vida. Cada dia s'hi troben centenars de persones amb vides diferents, però que per uns instants conflueixen en temps i espai. I aquest fenomen es repeteix de manera cíclica: uns vénen i els altres se'n van.

Com la pròpia vida, podem veure trens d'alta velocitat, de rodalies, regionals... tots amb destins diferents i amb visions del paisatge diverses. Els trens d'alta velocitat veuen passar els paisatges desdibuixats, no s'hi fixen. Els trens de rodalies són pragmàtics, porten la gent a casa o a treballar en trajectes més o menys breus on el paisatge no importa. En canvi, els regionals són pausats. Permeten gaudir dels detalls del viatge. Cadascun dels passatgers s'identifica amb un d'ells, fins i tot, amb la barreja de més d'un en moments diversos.

Mentre esperen a les andanes observen com les vies es diversifiquen amb destins diferents, de vegades coincidents, però tots ells amb un punt perdut a l'horitzó que els porta fins no se sap on. Llavors arriba el tren i pugen. En aquest punt és on es decideix com omplir el seient que els acull. Pot ser un seient solitari o pot estar acompanyat d'altres passatgers. Pot ser un seient pràctic o un seient que es fixi en els detalls. La diferència està en el moment de deixar el seient: s'adonaran els altres seients que un ja és buit?

Maria Santanach.

Fotos: Maria Santanach i Mónica Espelt.