Virginia: Hola Mónica! Acabo de leer el relato de
“Mobilitat exterior”. He empezado por ese! Me ha gustado mucho. Me gusta como
enlazas en la historia la realidad económica y política de España. Haciendo
referencia también a la emigración de los 60 que en aquel caso solía ser de
personas que no habían estudiado. Y como dices que los políticos quieren
convertir España en el lugar de turismo de Europa! Mola mucho y me gusta que
hayas contado todo a través de la vida de Victoria, que es parecida a la mía.
Dolors: És un llibre molt amè, amb històries que t'arriben i amb les quals
qualsevol passatger de tren s'hi sent identificat. Jo us hagués pogut explicar
algunes anècdotes: anàvem amb tren i es comprava una cartilla perquè els viatges
sortissin més econòmics. Quan venia el revisor, els nens ens amagàvem a
l'altell per no pagar. Felicitats noies!
Juanpe: Moltes felicitats per totes dues! La veritat
després de llegir el llibre he de dir que em sembla emotiu, emocionant i sorprenent.
T’ho dic de debó, he gaudit com feia temps amb la seva lectura, molt molt bé. Un
petó força fort i a gaudir d'aquest viatge. Salut! Per cert, el
proper també el vull!
Àlex: La mama ha llegit el teu llibre i li ha agradat molt. Esperem que
seguisques escrivint perquè ho fas molt bé! Molts besets.
M. José: a la meva mare no li agrada gens llegir i ha gaudit molt amb el vostre
llibre.
Marc: Els relats que més m’han agradat són “Sóc invisible”
i “Alta velocitat”, i el que menys “Mai un sol error”, potser perquè no l’he
arribat a entendre del tot a part de les expectatives que té un fill front el
seu pare. “Sóc invisible” és a nivell de relat el meu preferit per la curiositat
fins al final del relat de veure qui és. I “Alta velocitat”, sobretot pel
missatge: tempus fugit (dedueixo que has aprofitat les clases de llatí, Maria),
però el moment de l’escultura a la pàgina 81 m’ha marcat molt i la millor frase
del llibre ha sigut: quan es mira las ulls, les mirades despullen l’ànima.
Elena: Maria, les vostres historietes m'han fet passar una
bona estona...i ha estat una lectura ràpida i entretinguda, amb molts valors
humans.
Míriam: Em va fer plorar “Carta a l’Univers”... I al meu nòvio també! I mira que
ell va de dur i li costa…
Jacobo: Me’l vaig llegir a la setmana de rebre’l per correu. Em va agradar
moltíssim. Enhorabona!
Maria: Hola Mónica! La portada és molt bonica, m'encanta el disseny... i moltes
gràcies per la dedicatòria. Quan la meua parella i jo llegim el llibre ja et
diré què ens ha semblat, encara que sabent com escrius, no dubto que ens
agradarà molt...Petons!
Moira: Hola chicas! Querría
deciros que anoche acabé de leer vuestro libro y me gustaría pasaros mi
opinión. Leerlo ha sido muy agradable, no tuve problema alguno en leerlo, el
catalán casi es mi segundo idioma. Además, lo leí sin saber quién era la
escritora de cada historia. Y cuanto más leía, más notaba una diferencia de
estilo y escritura, bastante distintas. No me ha cansado leerlo, por cierto me
ha acompañado muchas mañanas en el tren. Han habido historias muy bonitas,
otras simpáticas, en algunas he llorado. Es un libro bonito para no cansarse
mucho, leer y tener alguna sensación positiva. Creo que la única crítica que
tengo es que algunas historias eran tan detalladas y había tan empatía que me
habría gustado saber más, vivir más con ellos. Sé que la idea y la finalidad
del libro era otra, pero algunas historias han acabado tan pronto que me quedé
desilusionada. A lo mejor, puede ser un comienzo para otro libro. Algunos
personajes merecen más que un capítulo tan pequeño. En fin, muchas gracias por
viajar muchos días conmigo al trabajo. Y si tenéis preguntas, aquí estoy.
Muchos besos.
Maite: Felicitats, noies!! Es llegeix ràpid, enganxa i s’entén
tot molt bé, està magnificament explicat. Els que hem anat amb tren cada dia a
treballar ens hi veiem identificats en moltes històries. De vegades vas al tren
aïllat i de vegades t’involucres en coses o t’imagines històries, fins i tot,
pots sortir més content sense haver parlat amb ningú, només mirant a la gent
imaginant les vides dels que seuen al teu costat, sentint les converses, tal
com expliqueu tant bé en cada conte.
M’han agradat molt els contes
que expliquen històries de persones amb doble vida. També el primer capítol en
el que el seient és el protagonista... Si ho haig de dir tot, el capítol de la
gana la veritat és que no l’he entés, ja em disculpareu. Vaig fer un reconte
dels que m’havien agradat més i vareu quedar empatades.
Són històries tan quotidianes
que sembla que sigui fàcil d’escriure i ja sé que no ho és!
L’he recomanat a persones que
van en tren o que hi havia anat.
Espero que seguiu escrivint
molts llibres i anar a totes les vostres presentacions.
Fins el proper!
