Punts de venda

Vols un bon regal per Nadal, per al tió o per Reis? Compra‪ Vides sobre vies. 

Pots adquirir-lo directament a les autores o en els següents punts de venda:

ARENYS DE MUNT: Can Pujadas (Rambla de Francesc Macià, 86) i Llibreria Boli blau (Rambla Sant Martí, 9).

CASTELLÓ DE LA PLANA: Llibreria Argot (Carrer de Sant Vicent, 16).

CERDANYOLA DEL VALLÈS: LLIBRERIA L'ARANYA (Carrer de Santa Anna, 1).

VINARÒS: Espai Mariola Nos (Carrer de la Puríssima, 19).

BARBERÀ DEL VALLÈS: CENTRE COMERCIAL BARICENTRO: La llar del llibre (local 135)

I més llibreries per confirmar. No et quedes sense el teu!

Presentacions de desembre

Les presentacions de Vides sobre vies aquest últim mes de 2015 seran a la província de Castelló i de València. Quina us queda més a prop?


- Traiguera (Baix Maestrat, Castelló). Local: Pes Fariner. Organitza: Grup de Dones l'Atzavara. Dia 27/12/15 a les 13:00h.

Pes fariner. Foto: Ajuntament de Traiguera.

- Cafeteria Mamá Delicias. C/ Periodista Azzati, 5. València. Dia 29/12/15 a les 18:00h.

Mamá Delicias. Foto: facebook de la Mamá Delicias.

Agraïments

Estem molt agraïdes a tota la gent que ha confiat en el nostre projecte i ha adquirit un exemplar durant els últims dos mesos, però especialment hem d'agrair a tots aquells i aquelles que van aportar el seu gra de sorra abans que tinguérem el llibre físic, és a dir, als mecenes que van ajudar a fer el projecte realitat: els qui van participar activament al verkami i els qui van encomanar el llibre mentre s'estava imprimint.

Per això, aquesta entrada és un xicotet homenatge a tots ells i elles. Ací va la llista de noms de les persones que han fet possible Vides sobre vies.

Marisa

Luis Escobar

Laura Villaplana Moliner

Virginia

Bàrbara

Maria

Karina i Vicent

Pili

Alfred

Diana

Leo Varo

Manolo

Mònica Torras

Roser

Francesc Gallen

Col·lectiu Joan Morral

Ire Netje

ChusyMoon

Janina Crespillo Buch

Gerard

Jordi

Juanpe

Martí Berenguer

Ainoeta

Maxmunt

Mire

Caterina Lubinu

Fredi Planas

Àngels i Marta Boneta

Maria Marpons

Mª José Cabanillas

Manel

Juani Camós

Nelson Giménez

Paqui Sánchez

Antònia Rossell

Elena

Jose

Refugi de Caro

Andrea

Mari

Antonio Rodríguez

Xavi Vinaròs

David Sales

Inma Cifre

Núria Martí

Isra Macho

Festiman a.k.a. @Ulairi82

Marcos

Marta Mestre

Marieta García

Bego

Sandra

Núria

Helena Franco

Espai Mariola Nos

Lara

Montse Alfonso

Jordi Vidal

Carlos Andurell

Joan Tejedor

Patri Escamilla

Vicent Vila

Vicente Febrer

Ito

Miquel, Laura, Abril i Mar

Sandra, Edu i Aitana

Miquel i Arantxa

Abelardo i Irma

Mari Montserrat Piquer

Marcos Cifre

Susana Lluch

Jose Luís

Jordi Ripoll

Sergi Carós

Joana

Sayaka

Santi Palacios

Susana

Joan de la Cruz

Assumpta

Sefa Planas

Nuri Alfonso

Jèssica Flores

Marta Farrés

Pilar

Lupe Canosa

Pascual

Ems

Erik & Marta

Ana Cilleros

Júlia SG

Catherine

Dani

Noèlia Múria

Agnès

Comalcool

Lledó

Mat Guerra

Jacobo

Pep Solsona

Carme

Lauraphey

Víctor

Gemma

Albano

Bufallums

José S.

Andreu Majó Roca

Encarna Hernández

Nerea

Inma Grañana

Belén Ramírez

Maria Riera

Robert Haak

Martí Bellmunt

Blackgnoll

Susanna Vicens

Roberto Grañana

Ramón

Giulia i Carlo

Josepa Rifa

Miguel

Jenifer

Sastre

A.

Joan Prat

Antònia Juvanteny

Elvira

Serrano i Patri

Elsa

Tere

Elias

Collage fet amb imatges enviades per lectors.

Presentacions de novembre

Després d'un procés creatiu individual, més o menys solitari, de la posada en comú dels textos i la seua posterior edició, i, finalment, la publicació en format de paper, el llibre, les històries i personatges que conté, les vides que amaga, etc. passen de les mans de les autores a les dels lectors. Aquest cicle no quedaria complet sense tindre una presa de contacte amb el públic i aquesta tasca la recullen les presentacions en llibreries o instal·lacions municipals. Així que, ací teniu algunes de les dates de les presentacions de Vides sobre vies.


- Can Borrel. Arenys de Munt. Dia 10/11/15 a les 20:30h.

Podeu visitar el programa d'actes de Festa Major d'Arenys de Munt.

Foto: www.poblesdecatalunya.cat

- Llibreria Argot. Castelló de la Plana. Dia 11/11/15 a les 18:00h.

Foto: http://www.jotdown.es/2013/11/librerias-con-encanto-argot-castellon/

Mónica Espelt

Enviaments als mecenes

Hola!

El procés d'enviament dels exemplars i les recompenses del verkami de Vides sobre vies està acabant. Encara queden uns quants llibres per entregar, però són pocs i esperem que ens els pròxims dies arriben tots als seus destinataris.

Moltes gràcies per la confiança dipositada en el nostre projecte!!

A gaudir de la lectura!!

Objectiu aconseguit!!!

Moltíssimes gràcies per creure en el projecte Vides sobre vies i participar en el nostre verkami. Gràcies a tots/es vosaltres un somni s'ha fet realitat!! Estem taaaan contentes!!!! No tenim paraules!

Els mecnes rebreu en breu un correu electrònic amb un formulari on us preguntaran l'adreça on voleu rebre el llibre (i les recompenses) i també el nom o pseudònim que voleu que aparega en els agraïments.

Només tinguem les vostres dades, procedirem a enviar.

Per un altre costat, avui ja es comencen a fer efectius els pagaments des de les vostres targetes bancàries. Rebreu una confirmació d'aquest procés. En canvi, si rebeu un avís sobre la impossibilitat de fer el cobrament, podeu entrar al vostre compte de verkami per solucionar-ho. També us podeu posar en contacte amb nosaltres si no sabeu com arreglar-ho.

MIL GRÀCIES!!!!

Collage amb les il·lustracions del llibre, de Teresa Bertral.

Portada del llibre, amb il·lustracions i disseny de Teresa Bertral.

30 dies de verkami

Se'ns acaben les paraules per agrair-vos el vostre recolzament!

Si als 10 dies de verkami dèiem que estàvem contentes i als 20 dies vam dir que estàvem agraïdes, ara, als 30 dies de campanya, estem desbordades d'alegria.

Entre totes i tots feu possible un projecte autoeditat i autopromocionat. Feu possible que dues autores novells tinguem una possibilitat dins el difícil món de la literatura.

Moltes gràcies, de tot cor!!

Il·lustració de Vides sobre vies, de Teresa Bertral.

El full en blanc

De menuts, quan a l'escola ens demanen que escrivim un text, el cor se'ns accelera pensant com ho farem i sobre què escriurem. Davant de les nostres angoixes, ens diuen que apel·lem a la imaginació. Però la tenim adormida i acabem escrivint sobre què hem fet a les vacances o aquella anècdota que ens va semblar extraordinària un dia. No passa pas per casualitat.

Tots tenim coses per contar i, precisament, aquelles que ens són més properes són les més fàcils de narrar. Qui no ha portat en secret un diari amb les seves vivències? L'ésser humà és emocional per naturalesa, per tant, quan escrivim sobre allò que coneixem, sentim... les idees flueixen.

Arribats a aquest punt, ens posem davant del paper amb ànsies d'explicar tot allò que ens bull al cap. La nostra ment es revoluciona i escup idees sobre el paper. Estem en èxtasi. Però, quan la ment torna al seu estat natural, ens adonem que allò que hem escrit només ho entenem nosaltres mateixos. Hem topat amb la gramàtica!

La llengua és una eina complexa que ens ajuda a plasmar el que volem dir, però que ens recorda que la seva funció és comunicar i, per tant, arribar als interlocutors. Quan en som conscients, estripem el que hem escrit, agafem un nou full blanc i ens el mirem. És llavors quan tenim la consciència que tenim una història per contar i que la volem compartir.

En aquest punt és on neixen les responsabilitats: escriure requereix fer i desfer. Però sempre requereix la dosi de passió necessària per creure en el que fas. A partir d'aquí, com de menuts, tornes a estar tu i el full en blanc.

Maria Santanach.

20 dies de verkami

Estem a l'equador de la campanya de verkami i hem aconseguit la meitat del nostre objectiu!!!

Pas a pas, el projecte pren forma i es fa realitat i tot gràcies a les persones que posen el seu granet de sorra. Gràcies, mecenes!!

Estem molt contentes que confieu en nosaltres. Aquest tren va a tota màquina!!

Les coincidències

Vides sobre vies és fruit d'un cúmul de coincidències. En dos llocs diferents, la Mónica i jo compartíem el gust per l'escriptura i teníem els nostres tetxos guardats en un calaix. No ens coneixíem entre nosaltres i res feia pensar que ens acabaríem coneixent. Però va passar.

Les dues vam agafar un tren per assistir a la presentació d'un llibre de Gerard Quintana. Un cop a la sala, la casualitat va fer que seiéssim juntes. I posteriorment, la pèrdua d'un tren regional va afavorir que la Mónica acabés dormint a casa. Vam xerrar i riure sense rellotge com si ens coneguéssim de sempre.

Després d'aquell dia, van venir concerts, sopars... fins que un dia a Tarragona ens vam descobrir la nostra passió: escriure. A partir d'aquí, tot va anar rodat: havia arribat el moment de treure la pols als nostres escrits i de posar-nos a escriure per mostrar-ho al món.

Dos anys de feina, de desànims, d'il·lusions, però sobretot de rigorositat i esfoç per tenir a les mans aquest Vides sobre vides. Hi haurà qui li agradarà, hi haurà qui no, però per a nosaltres és la materialització d'una passió. Les coincidències ens han recordat que voler és poder.

Maria Santanach.

Booktrailer

El vídeo promocional de Vides sobre vies conté la quotidiana i, la majoria de les vegades, insignificant història que per ser tan normal no considerem ni història. És una simple seqüència de fets, de xicotets esdeveniments diaris, als quals no donem la més mínima importància, que succeïxen a qualsevol persona quan es disposa a fer un viatge en tren.

La xicoteta història, si és que es pot anomenar així, repassa els moments de qualsevol passatger anònim, de qualsevol persona que viatja en tren. Ens mostra des de la vista d'una estació abans d'entrar, de dia, fins a la façana d'una estació, ja de nit, una vegada arribat al seu destí, passant per les taquilles per comprar el bitllet, l'espera als bancs de l'estació, les vies buides, l'arribada del tren a l'andana, l'interior del vagó amb la vista de paisatges desdibuixats, de polígons industrials, de pins, de mar, etc.

Tot això acompanyat per la música de Solk, amb la cançó titulada "Ebre amunt, Ebre avall", i les veus de Vicent Matamoros i Elsa Espelt recitant alguns fragments del llibre.

Voleu vore el resultat? Cliqueu ací.

Tot seguit, algunes de les imatges del booktrailer:

Estació d'Orsay, París. Foto: Maria Santanch.

Estació de Cambrils. Foto: Mónica Espelt.

Estació de Tarragona. Foto: Maria Santanch.

Una estació holandesa. Foto: Tere Ripoll.

Interior d'un vagó de tren regional. Foto: Mónica Espelt.

Posta de sol des de l'estació. Foto: Maria Santanach.

Les vies i el mar de Tarragona. Foto: Mónica Espelt.

Mónica Espelt.

Llocs amb encant

Després d'un viatge en tren, arribes al teu destí i surts a explorar la ciutat. Estic convençuda que només hi ha dues maneres de conèixer un indret: perdent-nos-hi o tenint com a guia un autòcton que ens mostri els llocs més autèntics i menys turístics.

Caminar per una ciutat és descobrir espais d'aquells que mantenen l'encant de la senzillesa i l'autenticitat. Aquesta sensació és la que et produeix descobrir un lloc com Mamá delicias. Una petita cafeteria situada en un carrer de vianants prop de l'Estació del Nord de València.

I què té aquesta cafeteria? Personalitat. És un indret que sorprèn per la seva decoració. Els llums són coves de vímet i corda com si la lluna haguessin volgut atrapar. A cada taula, hi ha un gerret de flors amb un missatge positiu per encarar el dia. I en els seus racons et pots trobar persones treballant amb els seus ordinadors, gent llegint o grupets prenent quelcom i xerrant animosament. Tot això regat per l'amabilitat dels seus cambrers i per la qualitat del que et serveixen. En resum, és un espai on es respira harmonia.

Si mai us perdeu per València, us recomano que us hi acosteu i que gaudiu de la lentitud del temps: Mamá Delicias (C/Periodista Azzati, 5, València). 

Maria Santanach.

Fotos: Maria Santanach.

10 dies de verkami

Hem arribat als 825 euros amb l’ajuda de 27 mecenes només en 10 dies!! 

Estem molt agraïdes a tots i totes!! Gràcies al vostre suport el nostre projecte es fa realitat.

Volem que vegeu les postals que acompanyaran el llibre. Esperem que us agraden!

Postals basades en les il·lustracions del llibre, de Teresa Bertral.

Instruccions verkami

Hola a tothom!

Com que hi ha persones que han tingut dificultats amb el verkami de la nostra campanya, hem decidit explicar com es fa de forma senzilla.

Ací tens les instruccions per a participar al nostre verkami:

- Entres a l’enllaç del projecte: vkm.is/videssobrevies

- A la part dreta hi ha les possibles aportacions.

- Cliques la que més t’agrada (van de 5 fins a 100€).

- La web et demanarà que introduïsques el teu usuari i contrasenya. Si no en tens, dones el teu correu electrònic i nom i inventes una contrasenya exclusiva per al verkami.

- Confirmes la teua aportació. Cliques a aportar.

- Quan passes a la següent pantalla, has de donar el número de targeta de crèdit (clicar pagar) i confirmar el pagament (clicar continuar).

- Tot seguit, et diran que “HAS APORTAT X€ AL PROJECTE”.

- Fins que no acabe la campanya de verkami del projecte, no et demanaran la teua direcció postal on enviar-te el llibre i les recompenses.

No és difícil, veritat? Moltes gràcies per la vostra atenció!

Il·lustració de Teresa Bertral que podeu trobar a l'interior del llibre.

Les estacions

Les estacions de tren són embrions de vida. Cada dia s'hi troben centenars de persones amb vides diferents, però que per uns instants conflueixen en temps i espai. I aquest fenomen es repeteix de manera cíclica: uns vénen i els altres se'n van.

Com la pròpia vida, podem veure trens d'alta velocitat, de rodalies, regionals... tots amb destins diferents i amb visions del paisatge diverses. Els trens d'alta velocitat veuen passar els paisatges desdibuixats, no s'hi fixen. Els trens de rodalies són pragmàtics, porten la gent a casa o a treballar en trajectes més o menys breus on el paisatge no importa. En canvi, els regionals són pausats. Permeten gaudir dels detalls del viatge. Cadascun dels passatgers s'identifica amb un d'ells, fins i tot, amb la barreja de més d'un en moments diversos.

Mentre esperen a les andanes observen com les vies es diversifiquen amb destins diferents, de vegades coincidents, però tots ells amb un punt perdut a l'horitzó que els porta fins no se sap on. Llavors arriba el tren i pugen. En aquest punt és on es decideix com omplir el seient que els acull. Pot ser un seient solitari o pot estar acompanyat d'altres passatgers. Pot ser un seient pràctic o un seient que es fixi en els detalls. La diferència està en el moment de deixar el seient: s'adonaran els altres seients que un ja és buit?

Maria Santanach.

Fotos: Maria Santanach i Mónica Espelt.

En construcció

Estem en construcció!!! Disculpeu les molèsties. En breu, tindreu notícies.

De moment, podeu visitar la nostra pàgina de Facebook recentment inaugurada: https://www.facebook.com/videssobrevies 

Moltes gràcies per la vostra visita!