Vides sobre vies és fruit
d'un cúmul de coincidències. En dos llocs
diferents, la Mónica i jo compartíem el gust per l'escriptura i teníem els
nostres tetxos guardats en un calaix. No ens coneixíem entre nosaltres i res
feia pensar que ens acabaríem coneixent. Però va passar.
Les dues vam agafar un tren per
assistir a la presentació d'un llibre de Gerard Quintana. Un cop a la sala, la
casualitat va fer que seiéssim juntes. I posteriorment, la pèrdua d'un tren
regional va afavorir que la Mónica acabés dormint a casa. Vam xerrar i riure
sense rellotge com si ens coneguéssim de sempre.
Després d'aquell dia, van venir
concerts, sopars... fins que un dia a Tarragona ens vam descobrir la nostra
passió: escriure. A partir d'aquí, tot va anar rodat: havia arribat el moment
de treure la pols als nostres escrits i de posar-nos a escriure per mostrar-ho
al món.
Dos anys de feina, de desànims,
d'il·lusions, però sobretot de rigorositat i esfoç per tenir a les mans aquest Vides
sobre vides. Hi haurà qui li agradarà, hi haurà qui no, però per a
nosaltres és la materialització d'una passió. Les coincidències ens han
recordat que voler és poder.
Maria Santanach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada