Opinions dels lectors

Els nostres lectors han parlat! Hem rebut opinions per correu electrònic, per carta, per whatsapp, per facebook i per postal. Ací en teniu unes quantes. I als qui encara no us heu animat, ens podeu fer arribar el vostre parer pel mitjà que més us agrade, electrònic o convencional.

Virginia: Hola Mónica! Acabo de leer el relato de “Mobilitat exterior”. He empezado por ese! Me ha gustado mucho. Me gusta como enlazas en la historia la realidad económica y política de España. Haciendo referencia también a la emigración de los 60 que en aquel caso solía ser de personas que no habían estudiado. Y como dices que los políticos quieren convertir España en el lugar de turismo de Europa! Mola mucho y me gusta que hayas contado todo a través de la vida de Victoria, que es parecida a la mía.

Dolors: És un llibre molt amè, amb històries que t'arriben i amb les quals qualsevol passatger de tren s'hi sent identificat. Jo us hagués pogut explicar algunes anècdotes: anàvem amb tren i es comprava una cartilla perquè els viatges sortissin més econòmics. Quan venia el revisor, els nens ens amagàvem a l'altell per no pagar. Felicitats noies!

Juanpe: Moltes felicitats per totes dues! La veritat després de llegir el llibre he de dir que em sembla emotiu, emocionant i sorprenent. T’ho dic de debó, he gaudit com feia temps amb la seva lectura, molt molt bé. Un petó força fort i a gaudir d'aquest viatge. Salut! Per cert, el proper també el vull!

Àlex: La mama ha llegit el teu llibre i li ha agradat molt. Esperem que seguisques escrivint perquè ho fas molt bé! Molts besets.

M. José: a la meva mare no li agrada gens llegir i ha gaudit molt amb el vostre llibre.

Marc: Els relats que més m’han agradat són “Sóc invisible” i “Alta velocitat”, i el que menys “Mai un sol error”, potser perquè no l’he arribat a entendre del tot a part de les expectatives que té un fill front el seu pare. “Sóc invisible” és a nivell de relat el meu preferit per la curiositat fins al final del relat de veure qui és. I “Alta velocitat”, sobretot pel missatge: tempus fugit (dedueixo que has aprofitat les clases de llatí, Maria), però el moment de l’escultura a la pàgina 81 m’ha marcat molt i la millor frase del llibre ha sigut: quan es mira las ulls, les mirades despullen l’ànima.

Elena: Maria, les vostres historietes m'han fet passar una bona estona...i ha estat una lectura ràpida i entretinguda, amb molts valors humans.

Míriam: Em va fer plorar “Carta a l’Univers”... I al meu nòvio també! I mira que ell va de dur i li costa…

Jacobo: Me’l vaig llegir a la setmana de rebre’l per correu. Em va agradar moltíssim. Enhorabona!

Maria: Hola Mónica! La portada és molt bonica, m'encanta el disseny... i moltes gràcies per la dedicatòria. Quan la meua parella i jo llegim el llibre ja et diré què ens ha semblat, encara que sabent com escrius, no dubto que ens agradarà molt...Petons!

Moira: Hola chicas! Querría deciros que anoche acabé de leer vuestro libro y me gustaría pasaros mi opinión. Leerlo ha sido muy agradable, no tuve problema alguno en leerlo, el catalán casi es mi segundo idioma. Además, lo leí sin saber quién era la escritora de cada historia. Y cuanto más leía, más notaba una diferencia de estilo y escritura, bastante distintas. No me ha cansado leerlo, por cierto me ha acompañado muchas mañanas en el tren. Han habido historias muy bonitas, otras simpáticas, en algunas he llorado. Es un libro bonito para no cansarse mucho, leer y tener alguna sensación positiva. Creo que la única crítica que tengo es que algunas historias eran tan detalladas y había tan empatía que me habría gustado saber más, vivir más con ellos. Sé que la idea y la finalidad del libro era otra, pero algunas historias han acabado tan pronto que me quedé desilusionada. A lo mejor, puede ser un comienzo para otro libro. Algunos personajes merecen más que un capítulo tan pequeño. En fin, muchas gracias por viajar muchos días conmigo al trabajo. Y si tenéis preguntas, aquí estoy. Muchos besos.

Maite: Felicitats, noies!! Es llegeix ràpid, enganxa i s’entén tot molt bé, està magnificament explicat. Els que hem anat amb tren cada dia a treballar ens hi veiem identificats en moltes històries. De vegades vas al tren aïllat i de vegades t’involucres en coses o t’imagines històries, fins i tot, pots sortir més content sense haver parlat amb ningú, només mirant a la gent imaginant les vides dels que seuen al teu costat, sentint les converses, tal com expliqueu tant bé en cada conte.

M’han agradat molt els contes que expliquen històries de persones amb doble vida. També el primer capítol en el que el seient és el protagonista... Si ho haig de dir tot, el capítol de la gana la veritat és que no l’he entés, ja em disculpareu. Vaig fer un reconte dels que m’havien agradat més i vareu quedar empatades.

Són històries tan quotidianes que sembla que sigui fàcil d’escriure i ja sé que no ho és!

L’he recomanat a persones que van en tren o que hi havia anat.

Espero que seguiu escrivint molts llibres i anar a totes les vostres presentacions. Moltes gràcies per les bones estones passades amb el llibre.

Fins el proper!